LA TÈCNICA DEL SEMÀFOR
Aquesta tècnica es va crear a la
universitat de Washington amb al finalitat d'ajudar a millorar l'autocontrol.
D'ella en parlen nombrosos autors com una eina molt efectiva per assolir aquest
objectiu. Anna Carpena (1999) i Montse Rico (2006) en fan especial esment en
els seus respectius treballs sobre habilitats socials. Partint de la idea que
aprendre a controlar els propis impulsos és una habilitat bàsica per poder
establir unes bones relacions, hem de posar molt interès en fomentar al màxim
l'autocontrol del nostre alumnat. Les persones que no assoleixen aquest
autocontrol són incapaces d'acceptar el fracàs i la frustració. Això els genera
freqüents conflictes a nivell intern i en les seves relacions. A l'escola estem
avesats a veure reaccions impulsives per part del infants. Sovint davant aquestes actuacions, els docents
responem amb càstigs i exclusions. Però aquest control extern difícilment
evitarà noves situacions semblants. Els infants han d'aprendre a exercir el seu
autocontrol, tot i que sovint els costa molt i més en determinades situacions
emocionals d'enuig o ràbia.
COM POSAR EN PRÀCTICA LA TÈCNICA DEL SEMÀFOR?
- Presentació del semàfor.
Primerament,
cal ensenyar als infants a reconèixer les emocions, explicant-los que són
senyals i que ens avisen d'alguna cosa. Fem l'analogia amb els senyals de
trànsit i concretament amb el semàfor, recordant i remarcant que el color
vermell vol dir que ens hem d'aturar i el verd, que podem seguir. Per tant,
quan sentim unes emocions tan fortes que no podem controlar, el primer que hem
de fer és parar-nos i calmar-nos. Un cop ens hem calmat, ja podem pensar com
resoldre el problema de la millor manera possible. Així podrem evitar reaccions
impulsives, que possiblement empitjorarien la situació.
- Com calmar-nos.
Entre tots
pensem quines coses podem fer per calmar-nos, en fem una llista i les
practiquem. Per exemple:
- Respirar profundament.
- Comptar fins a 10.
- Cantar o xiular.
- Passejar.
- Apartar-se del lloc del conflicte.
- Creuar els braços.
- Posar les mans a les butxaques.
Aquestes
últimes són especialment útils als infants molt impulsius o amb problemes
d'hiperactivitat.
- Elaboració d'un segon semàfor. De la llista anterior triem dues o tres maneres de calmar-nos que siguin útils a tothom i les anotem en el segon semàfor. L'acabarem de completar amb el què cal fer en el color groc i verd. Pot quedar així:
Amb alumnes
més grans (cicle superior), que ja estan més entrenats i per variar-lo una
mica, es podria fer aquest altre semàfor.
4. Penjar els
dos semàfors. Pengem els dos semàfors i recordem la seva utilitat: ajudar-nos a
recordar què hem de fer quan tenim problemes, estem enfadats o sentim emocions
molt fortes i desagradables. Cal penjar-los als diferents espais de l'escola:
aules, passadissos, menjador, gimnàs, biblioteca, etc.
5. Recordar
les frases dels semàfors. En diferents moments del dia, sobretot al principi,
quan s'introdueix aquesta tècnica, dir en veu alta el què cal fer davant les
situacions problemàtiques. Repetir les frases diverses vegades.
6. Practicar
en situacions reals. Seguir els passos del semàfor en veu alta, en situacions
reals, com poden ser una discussió, una baralla, en un moment d'esverament...
7. Elogi de la
pràctica. Cada cop que algú segueixi aquesta tècnica en farem esment i
l'elogiarem. Encoratjarem als infants que mostren més dificultats en
aplicar-la, demostrant-los que confiem en què ho poden aconseguir.
MÉS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada